Jordi Bonet

Artista de Barcelona

Jordi Bonet Mas, és Llicenciat en Belles Arts i Màster en educació. Ha treballat com a dissenyador gràfic, industrial i editorial, com a professor d’art i disseny i actualment és professor de Visual i plàstica a l’educació secundària, en feines directament relacionades amb les seves inquietuds i vocació. Tanmateix, com a personatge inquiet no se li han caigut mai els anells per treballar en allò que la seva vida «bohèmia de finals del s.XX» li demanava, per anar tirant…, treballant en tot allò que li ha permès conviure amb les seves passions: entendre les cultures i fer art.

Com defineix la seva obra?

«Obra de base escultòrica i figurativa que es distorsiona, en funció dels molts estímuls que m’envolten, per esdevenir conceptual. Amb la voluntat de posar en guàrdia a l’espectador, cerco la bellesa, com a ordre fonamental de la percepció humana, i reivindico l’art com a aliment emocional i guia de l’esperit individual i col·lectiu. La intuïció sempre va pel davant de la ciència i només cal aprendre a escoltar-la. Els meus referents?. M’inspira en Papasseït -en veu d’en Serrat-, m’intriga Da Vinci, m’il·lumina en Kiku Mistu i voldria ser Duchamp»

Més escultor que pintor?

«What is de boundary between sculpture and painting?, where is the boundary between you and us?. Who am I?… never mind…

Inquietuts, vocació, referents…

Nascut al Poblenou de Barcelona i membre del Grup Guanes, amb els seus dos grans amics: el Joan Olona, Dr. Arquitecte i el Jordi Soler, excel·lent pintor figuratiu, ha participat en diversos concursos de creació artística amb alguns èxits, malgrat que les decepcions i els banys de realisme l’han fet comprendre amb més precisió la complexitat i perversió de la societat en la que li toca viure. Ha participat en diverses exposicions, però com que sempre ha odiat les justificacions mitjançant els currículums no les farà constar, a excepció de la darrera, a l’Amsterdam International Art Fair, en la que ha trobat la connexió entre obra i públic. Sense pretensions sap que ha arribat l’hora de fer-se un lloc en l’espai artístic contemporani.